- El dret d'autodeterminació no és una posició política, sinó un dret democrÀtic que ens correspon com a poble. Malgrat que la decisió sobre quan, com i perquè es desenvolupa aquest dret correspon als ciutadans bascos, cal assegurar el reconeixement del dret, ja que és imprescindible perquè Euskal Herria decideixi el seu futur amb total llibertat.
- El reconeixement d'Euskal Herria exigeix superar l'actual divisió territorial, tot acceptant la unitat territorial i aixecant les fronteres institucionals. Com es concreta la unitat territorial, com s'estructura Euskal Herria... serÀ la decisió sobirana d'Euskal Herria.
- El respecte del resultat del procés democrÀtic que s'obrirÀ a Euskal Herria.
- No es poden posar límits a la paraula del poble. Per tant, l'Estat espanyol ha d'acceptar que respectarÀ el desenvolupament d'aquest procés democrÀtic i els seus resultats, siguin els que siguin.
- La condició mínima per canalitzar aquest procés democrÀtic és que tots els ciutadans puguin participar-hi sense cap pressió. Per tant, per dur endavant aquest procés és imprescindible una amnistia general, que possibiliti una excarceració de tots els presos i el retorn de tots els fugits.
- És igualment imprescindible arbitrar mesures perquè les Forces Armades espanyoles no influeixin en aquest procÉs.
- En el procÉs democrÀtic que cal estendre per decidir les qüestions que solament competen als ciutadans bascos, hi han de participar sindicats, associacions, moviments socials, partits, institucions i, en definitiva, tota la societat, tot definint les opcions i els marcs de discussió i acord adequats per fer-ho.
- Al llarg d'aquest procÉs s'haurien de concretar, com a mínim, aquests temes: el desenvolupament del dret d'autodeterminació (formulació, metodologia, opcions, terminis...; la formulació i el procÉs de construcció de la unitat territorial; les relacions entre tota Euskal Herria; les competències de la nova organització institucional que es pactarÀ, sense cap tipus de límit preconcebut; la planificació sòcio-econòmica; la desmilitarització, i la composició i carÀcter de les forces policials); els drets educatius; les llibertats democrÀtiques...
ALTERNATIVA DEMOCRÀTICA PER A EUSKAL HERRIA
La proposta bÀsica per a la negociació política que sorgeix de l'actualització de l'"Alternativa DemocrÀtica per a Euskal Herria", té dos marcs de negociació diferents: l'un, entre ETA i l'Estat espanyol; i l'altre, correspon a tots els ciutadans bascos, a través d'un procés democrÀtic sense límits, amb la capacitat de triar entre totes les opcions.
L'objectiu de la negociació política entre ETA i l'Estat espanyol és assolir el reconeixement d'Euskal Herria, imprescindible perquè aquest procés esdevingui realment democrÀtic. Les darreres decisions, tanmateix, solament li corresponen, de manera indelegable, a la societat basca.
Aquesta proposta per a la negociació política que presenta ETA per superar l'actual carÀcter de la confrontació entre Euskal Herria i l'Estat espanyol és un instrument a dispocisió de la societat basca.
En la mesura que hi hagi condicions noves i mitjans democrÀtics, ETA adequarÀ la seva activitat a la nova situació del conflicte, sense abandonar els seus objectius poítics darrers, la independència d'Euskal Herria i la lluita a favor d'una societat basada en la justícia social.
En la mesura que es pacti i desenvolupi aquesta proposta s'aconseguirÀ superar el conflicte armat entre Euskal Herria i l'Estat espanyol.
A pactar entre ETA i l'Estat espanyol:
Si l'Estat espanyol acceptés les qüestions plantejades, perquè s'inicïi a Euskal Herria un procés democrÀtic, ETA anunciaria un alto-el-foc.
El reconeixement d'Euskal Herria. El reconeixement del dret d'autordeterminació i la unitat territorial.
 |
 |